| Tauler/Pissarra |
| Només els usuaris registrats poden afegir continguts. Clica Aqui per registrar-te de franc |
|
|
|
| | | Paginació: 123456 | | | Un català relata la seva tornada des de
l?Iran : "Em sorprenen els pocs controls
a l?aeroport del Prat" | 2020-03-03 (1/108) §>
Un català relata la seva tornada des de
l?Iran
https://www.ara.cat/societat/coronavirus
-controls-aeroport-Prat_0_2409959058.htm
l
Ha estat quatre dies esperant a l’Iran
per aconseguir un vol de sortida del
país. Diumenge finalment va embarcar en
un avió de la companyia iraniana Mahan,
una de les poquíssimes que continuen
viatjant a l’estranger des que els casos
de coronavirus s’han multiplicat al país
persa: ahir la xifra d’infectats ja
superava els 1.500 i s’hi havien
registrat 66 morts. Abans d’entrar a
l’àrea de facturació de l’aeroport
internacional de Teheran li van prendre
la temperatura. Per sort, no tenia febre
i li van fer un certificat rudimentari,
escrit en anglès, que deia: “Actualment
no presenta símptomes de tenir el
coronavirus i, en conseqüència, no hi ha
cap prohibició perquè no pugui viatjar”.
Tot i això, abans de pujar a l’avió, li
van tornar a prendre la temperatura per
segona vegada per si de cas. Res,
continuava sa, tot i que estossegava,
perquè assegura que està constipat.
A l’arribar a l’aeroport del Prat, a
Barcelona, després d’un vol sense
escales de més de sis hores de durada,
diu que el va sorprendre la rebuda:
“Ningú em va preguntar res, ni em van
prendre la temperatura. Només en un
expositor hi havia uns quants fullets
informatius per a qui els volgués
agafar. Els fullets recomanaven vigilar
la nostra salut durant els pròxims 14
dies i trucar al 112 en cas de tenir
símptomes del coronavirus. Res més. Em
va sobtar la falta de controls”,
declara.
El Pere (un nom fictici, ja que no vol
que es desveli la seva identitat perquè
diu que si la gent sap que ha estat a
l’Iran generarà alarma) va arribar al
país persa el 22 de febrer. Ja s’hi
havien detectat alguns casos de
coronavirus, però l’Iran encara no
s’havia convertit en un dels països on
la malaltia s’escampa amb més rapidesa.
Sense anar més lluny, l’Organització
Mundial de la Salut (OMS) va enviar ahir
un equip a Teheran per intentar ajudar
el govern a frenar l’avanç de
l’epidèmia. Centres educatius, teatres i
cinemes continuen tancats. Els
funcionaris han reduït la seva jornada
laboral (ara només treballen fins a la
una del migdia, i no fins a les cinc de
la tarda), la gent evita sortir al
carrer i el govern fins i tot ha
començat a emetre programes educatius a
la televisió perquè dona per fet que els
estudiants no tornaran a classe fins
passades les vacances de l’Any Nou
Persa, a finals de març.
“Van cancel·lar el meu vol de tornada a
Barcelona i no hi havia manera de
trobar-ne un altre”, continua relatant
el Pere, que explica que fins i tot es
va apuntar a una llista d’espera de
passatgers que, com ell, buscaven
desesperadament un vol per poder sortir
del país. Però d’entrada no va tenir
sort. “He estat quatre dies en un hotel
al costat de l’aeroport esperant trobar
un vol”, afirma. Explica que a l’hotel
tot el personal i els clients anaven amb
mascaretes i que el restaurant servia
àpats limitats.
“Vaig trucar a l’ambaixada espanyola a
Teheran per demanar ajuda i em van
contestar que ells no són cap agència de
viatges. L’endemà, però, van contactar
amb mi i em van dir que uns 70 espanyols
més estaven en la meva mateixa
situació”, detalla. La legació va
confirmar ahir a l’ARA que hi ha altres
espanyols atrapats a l’Iran, però va
declinar facilitar-ne una xifra. | | | Els ultraconservadors obtenen la majoria
absoluta al Parlament iranià | 2020-02-24 (2/108) §>
L'alta abstenció fa que els reformistes
s'enfonsin electoralment
https://www.ara.cat/internacional/ultrac
onservadors-obtenen-majoria-absoluta-Par
lament_0_2404559626.html | | | Els iranians boicotegen les eleccions
legislatives com a protesta | 2020-02-22 (3/108) §>
Un gran nombre de ciutadans no s'acosten
a les urnes per evitar legitimar el
sistema
https://www.ara.cat/internacional/irania
ns-neguen-acudir-urnes-protesta_0_240335
9863.html | | | Cinco razones para releer 'Persépolis',
la novela que nos mostró la Revolución
iraní a ojos de una niña | 2020-01-22 (4/108) §>
La laureada novela gráfica de Marjane
Satrapi cumple 20 años y vuelve a las
librerías con una nueva reedición de
Reservoir BooksSu valor histórico, su
divulgación, su uso del blanco y negro?
Recopilamos cinco motivos de los muchos
por los que merece la pena releer este
cómic
https://www.eldiario.es/cultura/comics/P
ersepolis-reedicion_0_987251681.html | | | L'Iran reconeix que van ser dos els
míssils que va disparar contra l'avió
ucraïnès | 2020-01-22 (5/108) §>
Teheran ja havia admès que va abatre
l'aparell després de confondre'l amb un
míssil nord-americà
https://www.ara.cat/internacional/Iran-r
econeix-que-disparar-ucraines-missils-do
s_0_2384761619.html | | | Irán reconoce estar enriqueciendo más
uranio que antes del pacto nuclear de
2015 | 2020-01-17 (6/108) §>
Teherán anunció el pasado 5 de enero que
dejaría de cumplir con las limitaciones
impuestas por el acuerdo, fruto del
asesinato por parte de Estados Unidos
del general iraní Qasem Soleimaní y la
tensión que ello generó entre ambos
países.
https://www.publico.es/internacional/ori
ente-medio-iran-reconoce-enriqueciendo-u
ranio-pacto-nuclear-2015.html | | | Periodistas iraníes de medios públicos
dimiten por la cobertura del avión
siniestrado: 'Nunca volveré a la
televisión, perdóneme' | 2020-01-14 (7/108) §>
"Pido perdón por mentirles en televisión
durante 13 años", ha dicho una de las
tres presentadoras de la corporación
estatal iraní que han renunciado a sus
puestos
Las renuncias llegan después de un fin
de semana de protestas contra el régimen
por el derribo de un avión en el que
murieron las 176 personas a bordo
Algunas de las agencias de noticias más
ligadas al régimen están empezando a
abordar las acusaciones sobre un posible
encubrimiento estatal
https://www.eldiario.es/internacional/Pe
riodistas-abandonan-corporacion-encubrim
iento-siniestrado_0_984801638.html | | | Els Estats Units maten el poderós
general iranià Soleimani en un atac amb
míssils a l'Iraq | 2020-01-03 (8/108) §>
L'aiatol·là Ali Khamenei crida a la
jihad i diu després de l'assassinat
de Qasem Soleimani que als combatents de
la guerra santa els espera la victòria
definitiva
https://www.ccma.cat/324/estats-units-ma
ta-a-liraq-el-poderos-general-irania-sol
eimani-en-un-atac-amb-missils/noticia/29
76390/
La situació a l'Orient Mitjà és un
polvorí després d'un atac selectiu dels
Estats Units aquesta matinada, propi
d'una pel·lícula d'espies.
L'exèrcit nord-americà ha mort el
general Qasem Soleimani, alt comandant
dels Guardians de la Revolució de
l'Iran, amb un atac aeri amb míssils.
Soleimani era considerat per molts el
ministre d'exteriors iranià a
l'ombra.
L'atac s'ha fet en una carretera que
porta a l'aeroport de Bagdad, a l'Iraq,
i arriba després de l'intent d'assalt a
l'ambaixada nord-americana a la capital
iraquiana.
Poques hores després d'aquest atac,
l'ambaixada dels Estats Units a Bagdad
ha demanat a tots els ciutadans
nord-americans que abandonin
"immediatament" l'Iraq.
El Pentàgon ha especificat que ha estat
el president dels Estats Units, Donald
Trump, qui ha dirigit l'atac. Ho
justifiquen en el fet que Soleimani
"estava desenvolupant activament plans
per atacar els diplomàtics
nord-americans a l'Iraq i a tota la
regió". En un comunicat, el Pentagon
assegura que els Estats Units
"continuaran prenent les mesures
necessàries per protegir la nostra gent
i els nostres interessos a qualsevol
part del món".
Al seu compte de Twitter, Trump ha
penjat aquest missatge coincidint amb
l'atac:
El general Qasem Soleimani anava
acompanyat del líder d'una milícia xiïta
proiraniana de l'Iraq, Abu Mahdi
al-Muhandis, que també ha mort. El cotxe
en què anaven ha quedat totalment
calcinat.
Abu Mahdi al-Muhandis, líder d'una
milícia xiïta de l'Iraq, i Qasem
Soleimani, comandant de les forces
iranianes (Reuters)
El Pentàgon ha assenyalat en un
comunicat que el general Soleimani
estava dissenyant plans per atacar
diplomàtics nord-americans a l'Iraq i a
tota la regió.
L'Iran no ha trigat a reaccionar a
aquest atac contra un dels seus màxims
líders. L'aiatol·là Ali Khamenei, en un
missatge retransmès a la televisió
iraniana, ha decretat tres dies de dol
nacional i ha assegurat que l'assassinat
de Qasem Soleimani farà doblar la
motivació per resistir contra els Estats
Units i Israel.
"Tots els nostres enemics haurien de
saber que la jihad de la resistència
continuarà amb una doble motivació i que
als combatents a la guerra santa els
espera la victòria definitiva."
L'atac nord-americà contra el general
Qasem Soleimani arriba enmig d'una
escalada de tensió entre els Estats
Units i l'Iran després de l'intent
d'assalt de l'ambaixada nord-americana a
Bagdad a principis de setmana. Una
protesta que, alhora, es feia en
resposta a l'atac dels Estats Units a
una milícia xiïta proiraniana que va
costar 25 morts. | | | Les protestes a l'Iran ja deixen almenys
106 morts, segons Amnistia Internacional | 2019-11-21 (9/108) §>
Les manifestacions s'encomanen a més
d'un centenar de ciutats, incloses totes
les principals urbs
https://www.ara.cat/internacional/protes
tes-Iran-almenys-Amnistia-Internacional_
0_2347565356.html | | | L'Iran talla internet per aïllar les
protestes contra l'encariment de la
gasolina | 2019-11-19 (10/108) §>
Només funcionen els servidors situats
dins del país després de tres dies de
mobilització
https://www.ara.cat/internacional/Iran-i
nternet-protestes-encariment-gasolina_0_
2346365458.html
El règim de l'Iran ha tallat l'accés a
internet a pràcticament tot el país, en
un intent d'afeblir i aïllar el moviment
de protesta que va arrencar fa tres dies
contra l'encariment el preu de la
gasolina que divendres va ordenar
Teheran. Almenys 12 persones han mort en
la repressió de les manifestacions, que
ha deixat centenars de ferits i un miler
de detinguts, segons l'agència
semioficial Fars News.
El líder suprem aiatol·là Ali Khamenei,
s'ha referit als manifestants com a
"brètols", i ha defensat la pujada de
preus, d'un 50% per al combustible
racionat i d'un 300% pel que supera els
límits de consum. Ha responsabilitzat de
les protestes els grups d'oposició
monàrquics als quals acusa d'intentar
desestabilitzar el país.
Les sancions imposades per
l'administració Trump contra Teheran
arran de la retirada de la Casa Banca de
l'acord nuclear han tornat a disparar el
malestar social dins la República
Islàmica, que ha hagut de retallar també
l'exportació de petroli. El país encara,
a més, les mobilitzacions
protagonitzades sobretot per la població
xiïta de l'Iraq contra el govern de
Bagdad, aliat de l'Iran, i les protestes
també al Líban contra el sistema sectari
que Teheran avala. Ara s'ha obert un
altre front intern.
Les protestes van esclatar divendres a
la nit i van derivar aviat en una
escalada violenta que va incloure el
tall de carreteres, incendis de
sucursals bancàries i gasolineres,
robatoris a botigues i intents d'assalt
a comissaries i magatzems de
combustible. Els manifestants continuen
a ciutats com Teheran o Shiraz, amb
consignes contra Khamenei, però no amb
la mateixa intensitat.
Les imatges dels disturbis van circular
principalment per les xarxes socials
que, des d'ahir, no s'han fet ressò de
nous incidents, encara que això pot ser
degut no només a la tornada de la calma
sinó al bloqueig d'internet. L'activitat
laboral també es veu afectada pel tall a
les comunicacions: només funciona la
connexió amb servidors situats dins del
país. Diumenge fins i tot era difícil
fer transferències.
A més de per les sancions imposades, les
autoritats iranianes van acusar aquest
dilluns Washington d'encoratjar els
disturbis: "L'objectiu d'EUA davant
l'Iran no és altre que pertorbar la seva
seguretat", va denunciar el president de
Parlament, Ali Lariani.
També va criticar la ingerència dels EUA
el ministeri d'Exteriors, que va
assenyalar en un comunicat que el poble
iranià "sap bé que aquestes declaracions
hipòcrites manquen per complet de
sincera simpatia".
Balanç de la repressió
Aquestes reaccions van arribar després
que la Casa Blanca digués ahir que "els
EUA dona suport al poble iranià en les
seves protestes pacífiques contra el
règim" i condemnés l'ús de "força letal"
contra els manifestants.
En mitjans oficials només s'han
confirmat per ara dos morts –un civil i
un policia–, però es preveu que la xifra
real de víctimes mortals sigui bastant
més elevada i superi la desena. També
s'han dut a terme un miler de
detencions, entre elles 150 a la
província del nord d'Elburz, a mans de
la Guàrdia Revolucionària, que ha
advertit avui que "si cal, prendrà
mesures decisives contra els que
fomentin la inseguretat". | | | Irán permite a las mujeres asistir a un
partido de fútbol por primera vez en 40
años | 2019-10-11 (11/108) §>
Algunas habían intentado antes sortear
las prohibiciones del régimen
ultraconservador entrando disfrazadas en
los estadios, una práctica que derivó en
tragedia el mes pasado con la muerte de
una activista que se prendió fuego tras
ser condenada por saltarse las leyes.
https://www.publico.es/internacional/ira
n-permite-mujeres-asistir-partido.html
Las mujeres han asistido este jueves por
primera vez desde la Revolución Islámica
de 1979 a un partido de fútbol en
Teherán, gracias a una exención que por
ahora solo se aplica a los encuentros de
la selección masculina de fútbol. Se
trató del partido clasificatorio de la
Copa Mundial de la FIFA entre Irán y
Camboya en el estado Azadi.
Entre 3.500 y 4.000 mujeres adquirieron
la entrada para el partido, según los
medios locales. El acceso, sin embargo,
no ha sido libre, ya que el público
femenino ha estado recluido en gradas
especiales donde solo había policías y
personal médico mujeres.
Además, aún persisten ciertos vetos,
como por ejemplo el que impide a las
mujeres acreditarse como fotógrafas para
captar imágenes del partido, a pesar de
que el Ministerio de Deporte ha
prometido que también se eliminarán las
desigualdades en cuestiones de acceso
para prensa.
El régimen ultraconservador que controla
Irán ha aplicado estrictas normas
sociales durante estas últimas cuatro
décadas, en virtud de las cuales las
mujeres han quedado en un segundo plano
en eventos públicos. Algunas mujeres han
intentado sortear estas prohibiciones
entrando disfrazadas en los estadios, un
activismo que derivó en tragedia el mes
pasado con la muerte de una mujer que se
prendió fuego tras ser condenada por
intentar saltarse las leyes.
Un partido protagonizado por ellas
Las mujeres fueron las protagonistas
indiscutibles del partido clasificatorio
del Mundial entre las selecciones de
Irán y Camboya. Armadas con banderas
iraníes, gorros con los colores
nacionales y trompetas, comenzaron a
animar en un ambiente ensordecedor más
de dos horas antes de que arrancara el
duelo, que terminó con la victoria
aplastante de Irán por 14 goles a 0.
Las mujeres ocuparon cinco sectores de
las gradas y separadas de los hombres
"Estoy muy contenta porque era mi sueño
poder venir al estadio Azadi", dijo
emocionada la aficionada Sharvanaz
Salehí, que cubría sus hombros con la
bandera iraní. Para Salehí, de 25 años,
fue "un momento histórico" y "un buen
comienzo" en la apertura de los estadios
a las mujeres, aunque reconoció que
espera que en un futuro próximo haya
menos limitaciones y se vendan más
entradas.
Las mujeres ocuparon cinco sectores de
gradas, separadas de los hombres, en un
estadio con capacidad para 78.000
personas que estaba prácticamente vacío.
El número de asistentes mujeres fue
reducido y las entradas se agotaron en
pocas horas cuando salieron a la venta
la semana pasada, pero de todas formas
marcaron un hito. | | | Mor una jove iraniana que es va immolar
després de ser detinguda per entrar en
un estadi de futbol | 2019-09-11 (12/108) §>
https://www.ccma.cat/esport3/mor-una-jov
e-iraniana-que-es-va-immolar-despres-de-
ser-detinguda-per-entrar-a-un-estadi-de-
futbol/noticia/2946672/ | | | 24 anys de presó per anar sense vel a
l'Iran: nova condemna a una activista | 2019-08-30 (13/108) §>
Amnistia Internacional va engegar una
campanya fa pocs dies per la sentència
contra tres dones més que van protestar
per l'obligació de portar el hijab
https://www.ccma.cat/324/24-anys-de-pres
o-per-anar-sense-vel-pel-carrer-a-liran-
nova-condemna-a-una-activista/noticia/29
44053/ | | | L'Iran anuncia un increment de
l'enriquiment d'urani que trenca l'acord
nuclear | 2019-07-07 (14/108) §>
L'Iran es desvincularà progressivament
de l'acord nuclear si Occident no
garanteix la plena reincorporació de la
república islàmica als mercats
internacionals
https://www.ccma.cat/324/liran-anuncia-u
n-increment-de-lenriquiment-durani-que-t
renca-lacord-nuclear/noticia/2933656/ | | | L?Iran prohibeix passejar gossos pel
carrer | 2019-05-21 (15/108) §>
Les autoritats consideren que es tracta
d?un costum occidental
https://www.ara.cat/internacional/Iran-p
rohibeix-passejar-gossos-carrer_0_223777
6221.html | | | Trump declara terrorista la Guàrdia
Revolucionària de l'Iran, en una decisió
inèdita | 2019-04-09 (16/108) §>
L'Iran ha respost declarant com a grups
terroristes les forces nord-americanes
desplegades al Pròxim Orient
https://www.ccma.cat/324/trump-declara-t
errorista-la-guardia-revolucionaria-de-l
iran-en-una-decisio-inedita/noticia/2915
353/ | | | 40 años de la Revolución Islámica en
Irán: Sus momentos clave | 2019-02-10 (17/108) §>
Se cumplen 40 años del triunfo de la
Revolución Islámica en Irán. El 11 de
febrero de 1979 colapsaba el gobierno
del último sha de Persia, Mohamed Reza
Pahlevi. Acababan 2.500 años de
monarquía...
https://www.lavanguardia.com/internacion
al/20190210/46291590518/40-aniversario-r
evolucion-islamica-iran-jomeini.html | | | El CNRI, la secta iraniana que finança
Vox | 2019-01-25 (18/108) §>
El grup prové d?una antiga guerrilla que
ara promulga l?islam liberal contra el
règim de Teheran
https://www.ara.cat/politica/CNRI-secta-
iraniana-financa-Vox_0_2168183207.html
Vox es va fundar, el desembre del 2013,
amb donacions per valor de gairebé un
milió d’euros que provenien de l’entorn
del Consell Nacional de la Resistència
Iraniana (CNRI), un grup opositor al
règim de Teheran d’origen guerriller i
avui islamista liberal exiliat a Europa.
El CNRI també va finançar la primera
campanya de Vox a les eleccions
europees. L’artífex d’aquesta perillosa
amistat, l’exeurodiputat català Aleix
Vidal-Quadras, que va deixar el partit
després de no poder renovar l’escó a
Estrasburg, i el líder de la formació
ultradretana, Santiago Abascal, han
confirmat el finançament, destapat en
una sèrie d’informacions del diari El
País. Però què és i què pretén el CNRI?
I sobretot, quin interès té en l’auge de
la ultradreta a Europa?
Es tracta del paraigua polític de
l’organització dels Mujahidins del Poble
Iranià (MEK), la guerrilla d’inspiració
islamomarxista que es va organitzar a
mitjans dels anys 60 en la lluita contra
el règim del xaReza Pahlevi. El seu
logotip aleshores era un puny amb un
fusell, una falç i una estrella de cinc
puntes. El grup va ser un dels
components de la revolució que va
derrocar la dictadura del xa el 1979. “A
principis dels anys setanta, la majoria
dels seus militants van ser detinguts i
una desena dels seus líders van ser
executats; el mateix període, el sector
marxista del grup es va escindir, i allò
va causar una lluita interna violenta”,
recorda Massoud Sharifi Dryaz, professor
de la UAB. El xa va ser derrocat i
l’aiatol·là Khomeini va arribar al
poder, però la seva relació amb el MEK
de seguida va ser conflictiva perquè els
guerrillers es van oposar a la
confiscació del poder per part dels
simpatitzants de Khomeini i la
Constitució de la República Islàmica. El
1981 van ser il·legalitzats i van
començar a atemptar contra el nou règim:
van assassinar l’aiatol·là Beheixti, el
número 2 de Khomeini, a més del
president del país i el primer ministre.
Les seves víctimes es comptaven per
centenars.
5.000 combatents a l’Iraq
El grup es va refugiar al veí Iraq, sota
la protecció del règim de Saddam
Hussein, durant dues dècades: lluitaven
contra una dictadura sota les ales de la
dictadura enemiga, que els va donar
finançament, armes i fins i tot bases
militars a la frontera, des d’on
llançaven els seus atacs. La guerra
Iran-Iraq els va convertir en traïdors
als ulls de la majoria d’iranians, una
imatge que s’ha perpetuat fins a
l’actualitat i que explica per què el
seu suport avui a l’Iran és molt
limitat. El 1991 van col·laborar amb
Saddam en la massacre dels kurds del
nord de l’Iraq.
Quan els Estats Units van envair l’Iraq
el 2003 i van derrocar Saddam, no sabien
ben bé què fer amb els 5.000 combatents
del MEK, la majoria dels quals eren
dones. El nou govern iraquià -que era
pròxim a Teheran- volia expulsar els
guerrillers del país. Després de moltes
negociacions, Washington va optar per
traslladar-los a Albània. Els seus
líders, el matrimoni format per Massud
Rajavi (que fa anys que no apareix en
públic i a qui es dona per mort) i la
seva dona Maryam es van refugiar a
París. A l’exili han consolidat una
organització de tipus sectari que manté
el culte a la personalitat, obliga els
membres joves al celibat i els que estan
casats a divorciar-se i a jurar amor als
seus líders (els únics que sí que poden
estar casats). La separació de sexes és
estricta als seus campaments. Diversos
informes, com el de RAND de 2009, els
consideren una secta.
El 1997 els Estats Units els va posar a
la llista negra d’organitzacions
terroristes, i la UE va fer el mateix el
2002. Des d’aleshores, el grup s’ha
dedicat sobretot a fer de lobi i buscar
suports internacionals: “Són capaços
d’aliar-se amb qualsevol que critiqui
l’Iran, sigui qui sigui”, explica a
l’ARA un periodista francès d’origen
iranià que demana no ser identificat. I
es tracta d’un lobi amb molts recursos.
“Abans tenien els diners de Saddam i ara
en reben de l’Aràbia Saudita, que
competeix amb l’Iran per l’hegemonia al
Pròxim Orient: Trump no vol embrutar-se
les mans”, afegeix. El grup també s’ha
atribuït algunes filtracions sonades,
com les 55.000 pàgines i els 183 CD
procedents d’un arxiu secret de Teheran
que el primer ministre israelià Benjamin
Netanyahu va fer públiques a l’abril per
demostrar que el règim dels aiatol·làs
se saltava l’embargament nuclear.
Cada any el CNRI organitza a París unes
jornades amb milers de participants,
entre ells importants ponents
internacionals, que reben sumes
substancioses per les seves
intervencions: a la declaració pública
de béns de John Bolton, assessor de
seguretat de la Casa Blanca, hi consta
que va rebre 40.000 dòlars del moviment
per la seva intervenció en la jornada
del 2017. L’exministre d’Exteriors
francès, Bernard Kouchner, l’exalcalde
de Nova York i advocat personal de
Trump, Rudolph Giuliani, i els
expresidents espanyols José María Aznar
i Jose Luís Rodríguez Zapatero també van
ser convidats a aquestes trobades.
I almenys el lobi els ha servit per
sortir de la llista negra: el 2009 la UE
va deixar de considerar-los terroristes
i Washington va fer el mateix el 2012.
Això els va permetre accedir a comptes
amb desenes de milions que tenien
bloquejats.
“No és el primer cop que donen suport a
grups radicals”, explica un empresari
iranià resident a Barcelona que demana
no ser identificat. “S’enfronten al
règim de l’Iran per poder, no per
ideologia, i els és igual amb qui
pacten. Per als iranians que vivim a
Europa i que patim els estereotips és
una vergonya que financin Vox”. Per a
l’escriptora iraniana Nazanin Armanian,
exiliada a Barcelona, “aquests grups
iranians no coneixen Abascal i ni tan
sols parlen espanyol: són un canal de
transferència dels diners del Golf i de
sectors feixistes dels Estats Units cap
a la ultradreta”.
De guerrilla a grup de pressió a
l’exili
1965
Fundació dels Mujahidins del Poble
Iranià (MEK), una guerrilla urbana que
combat el xa.
1979
El MEK participa en la revolució que
derroca el xa.
1980
El MEK convoca al juny una manifestació
a Teheran en què participen 150.000
persones. Khomeini ordena la repressió i
hi ha desenes de morts. El grup és
il·legalitzat i s’exilia a l’Iraq.
1983
L’organització es posa al costat de
Saddam Hussein en la guerra Iran-Iraq
(1980-1988) i queda sota la seva
protecció
2003
Amb la invasió de l’Iraq pels estats i
la caiguda de Saddam, el MEK perd el
suport de Bagdad i s’exilia a Europa. | | | El Tribunal de l'Haia exigeix als EUA la
suspensió de les sancions imposades a
l'Iran | 2018-10-04 (19/108) §>
Haurà de permetre l'exportació
d'aliments i productes mèdics i
agrícoles
https://www.ara.cat/internacional/Haya-d
ona-rao-Iran_0_2099790200.html
El Tribunal Internacional de Justícia
(TIJ) de l'Haia ha ordenat als Estats
Units que suspengui les sancions que
havia imposat a l'Iran després de la
seva sortida de l'acord nuclear amb el
país persa, malgrat que l'Organisme
Internacional de l'Energia Atòmica va
confirmar que Teheran estava
implementant l'acord correctament.
El secretari d'Estat dels Estats Units,
Mike Pompeo, ha reaccionat a la
sentència del tribunal assegurant que el
seu país continuarà enviant ajuda
humanitària a l'Iran. A més, ha acusat
l'Iran d'haver vulnerat el tractat
durant anys.
Els jutges internacionals han dictaminat
la paralització de les sancions
imposades a Teheran, com, per exemple,
l'exportació d'aliments, productes
mèdics i agrícoles i equips
imprescindibles per a la seguretat de
vols civils. A més, el màxim òrgan
jurídic de les Nacions Unides exigeix
als Estats Units l'obligació
d'autoritzar transferències monetàries
perquè els béns bàsics puguin
exportar-se a l'Iran.
Així doncs, el president del tribunal,
el jutge Abdulqawi Ahmed Yusuf, ha
declarat que l'impediment per obtenir
aquests productes "pot tenir un impacte
perjudicial en la salut i la vida de les
persones de l'Iran". El mes d'agost
passat, els Estats Units van declarar
davant del tribunal que farien els
"màxims esforços" per considerar les
preocupacions dels jutges en relació als
temes humanitaris i de seguretat aèria i
ciutadana.
La queixa iraniana
La denúncia de l'Iran es basa en el
document firmat pels dos països l'any
1995 en un moment de bones relacions
polítiques. Segons Teheran, els Estats
Units han violat diversos punts del
Tractat d'Amistat, Relaciones
Econòmiques i Drets Consulars, com el
"d'assegurar la protecció d'individus i
companyies i no interferir en les
operacions entre els dos països".
La decisió de l'Haia suposa una victòria
parcial per a l'Iran, ja que els seus
advocats havien demanat la paralització
de totes les sancions: des de
l'adquisició del deute iranià fins a la
compra de petroli i de productes
petroquímics.
Segons ha dit el ministre d'Afers
Estrangers de la República Islàmica,
Mohamed Yavad Zarif en una declaració a
l'agència de notícies Tasnim, "la
decisió demostra, una vegada més, que la
República Islàmica està fent les coses
bé i que les sancions dels Estats Units
en contra de la gent i la població civil
del nostre país són il·legals i cruels".
Els magistrats del Tribunal de l'Haia
reconeixen a la sentència que les
sancions imposades pels Estats Units ja
han tingut un impacte en "la importació
i exportació de productes entre els dos
països".
La vulnerable aplicació de la
sentència
Encara que les resolucions del Tribunal
Internacional de Justícia tenen un
caràcter vinculant i creen obligacions
legals a les dues parts implicades en el
conflicte, la seva execució dependrà
exclusivament de les pressions
polítiques internacionals o de la
voluntat dels mateixos països implicats.
Washington va sol·licitar al tribunal
que no considerés cap de les demandes de
l'Iran, ja que podrien causar
"prejudicis irreparables als drets
sobirans dels Estats Units en les seves
polítiques respecte a l'Iran". L'ordre
de l'Haia s'hauria d'aplicar mentre el
tribunal respon el problema de fons. Tot
i això, la seva execució depèn també del
Consell de Seguretat de la ONU, on els
Estas Units té dret a vet. | | | Un grup armat ataca una desfilada
militar a l'Iran i deixa almenys 29
morts | 2018-09-23 (20/108) §>
El govern iranià diu que l'atac és obra
de terroristes reclutats, entrenats i
pagats per un règim estranger aliat dels
Estats Units
http://www.ccma.cat/324/atac-desfilada-m
ilitar-a-iran-matanca-rouhani/noticia/28
76835/ | | | Paginació: 123456 | |
|
|
Atenció, tot i que els anuncis del tauler son postejats per membres registrats de la web, Catalansalmon NO certifica ni comprova que siguin autèntics o actualitzats, i per tant NO es fa responsable, no fotem :)
| |
